Stand up when it's all crashing down.

Frase vella (subjectivament parlant, és evident), però amb tants de matisos...

No ens fa falta seguir dempeus quan tot va malament, quan ho estam perdent tot... Perquè no té sentit aixecar-se, ja que per aixecar-se s'ha d'haver caigut, i l'última cosa que hem de fer en el món és caure...
...Caure quan ens sentim malament...
...Caure davant la tristor...
...Caure quan les coses no ens van com voldríem...
...Caure per sentir-nos acord amb el nostre voltant?

Això comporta una reflexió. Queim perquè ho feim de veritat, o senzillament perquè no trobam sentit a seguir dempeus quan tot ens va malament? Supòs que tot va lligat, i crec que ni jo mateixa estic d'acord amb aqueixa reflexió...

...Només tenia ganes de pensar. Pensar i escriure.

Perquè la vida pot ser meravellosa... O una merda.
Tu tries.