dimarts, 3 de novembre del 2009

Quina existència més trista sense somnis per complir. Quina vida més avorrida sense res pel que lluitar, sense obrir-se al món i a la realitat. Quins dies més grisos aquells que només són una idèntica continuació de l'anterior, sense cap raó per la que seguir...

...Sort que jo no som així. Hem de continuar avançant, i somiar per sobreviure, que és necessari!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada