Aquest ha estat un cap de setmana de recordar coses que passaren anys enrere... A l'escola.
Quins records! Érem tan nens, i en canvi no som capaç d'adonar-me'n de com hem evolucionat, perquè ho hem fet tots junts... Mir les vostres cares, i record que molt de temps ençà érem un grup, una unitat, diposats a seguir junts el que fes falta. Érem molt diferents, és evident, però llavò no importava. D'aquelles diferències, amb el pas dels anys, ens hem anat convertint en allò que avui som: persones diferents i independents. Poc queda d'aquells innocents alumnes de primària que es debatien en una gran pregunta: alemany o francès? Aquella era la nostra màxima preocupació... Amb qui aniríem a l'institut? Sembla absurd que pensàssim que allò condicionaria el nostre futur, però ho féu, i d'una manera impressionant.
Avui som el que som: el resultat de tot el que hem viscut fins ara. Junts, o separats.