No és amor. Tampoc desig.
En diuen necessitat.
Perdre'm lluny de les persones,
No caure en la soledat.
No et vull veure lluny de mi.
Hi has de ser, ets essencial.
No podré seguir vivent
sense poder-te mirar.
Ara sé que no et perdré,
però abraçar-te és vital.
No vull més dolor ni por,
no et vull haver d'oblidar.
Et portaria sempre amb mi.
Fugiríem per escoltar
el soroll que fa el silenci.
Construiriem un demà.
Si pogués, t'estimaria.
Sense mentides ni enganys.
Jo per tu tot ho faria.
Sense importar el que diran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada