Criticar.
Criticar.
I criticar...
I després adonar-me de que tot allò que odic de la resta de la gent
és el que jo sóc.


* * *

Necessitat de ser diferent,
d'allunyar-me de la gent.
Ànsies de llibertat
engabiades en aquest mar...

...Aquest mar de dubtes,
de sentiments abruptes.
Aquesta terra de por
escassa d'humiltat i amor...

...Amor que als dos ens manca
però que les portes ens tanca.
Ens fa somiar, ens fa patir,
i finalment ens fa descobrir...

...Descobrir que no som qui creim,
que volem plorar quan reim.
Que desitjam ser una peça vital
en aquest món irreal...

...Irreal com la vida mateixa
que viure ja no ens deixa.
Ens maltracta cada dia,
i ens perdem en la utopia...

...La utopia d'una nova realitat
desconeguda i plena de felicitat.
On les il·lusions es poden mesclar
amb els núvols i jugar...

...Jugar a ser diferent,
a allunyar-te de la gent.
Jugar a ser lliure.
Jugar a somriure.