Avesar-se a tot.
A les coses noves, a les coses de sempre...
A esperar, a no pensar, a suportar...
A esperar el mateix, a no pensar en tu, a suportar-los...
Avesar-se a aquest batec que fa dies que camina més veloç i no té intenció d'alleugerir el ritme...
Avesar-se a no saber per què. A donar gràcies, però. I a esperar.
Sempre esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada