Començam de zero...

...O no. Això està per veure. M'explic...

Fa cosa de dues setmanes he començat una nova etapa. No pel fet de deixar d'estudiar ESO i fer ara batxiller, que també és un canvi, sinó pel que tot això significa. He fet un canvi. Ara faig el que m'agrada i perquè m'agrada. Potser no tenc la classe amb la que hauria somiat, però m'agrada. M'agrada perquè ara tot és diferent, i necessitava canviar. Després de tot... Necessitava un canvi, oblidar tots els mals moments, començar de nou, sense remordiments ni prejudicis, i amb molta d'il·lusió.

I a més, també hi ha hagut un petit canvi, que feia molt de temps que esperava, i que mai no havia pensat que s'anés a produïr... almenys d'aquesta manera. Però m'agrada. I és d'aquestes coses que, amb el temps, s'ha de desenvolupar, ha de créixer, i pot ser una cosa molt i molt gran. Però també existeixen les mateixes pors de sempre... Que finalment no sigui res, que ho oblidi... O que no surti bé, que no sigui el que em pensava, que no encaixi... Però m'és igual, no deixaré que aquestes raons m'aturin. Diria que lluitaria, però no ho faré perquè no és una cosa que estigui en les meues mans, he d'esperar a que vengui... Com ja va fer. I aprofitar, evidentment...

Bé, ja que estic parlant d'això, i conseqüentment, de tu, he de fer referència a aquest altre petit canvi que a partir de demà es produïrà. Perquè encara que ja ho hagis fet moltes vegades, aquest cop sé que és defitinitu. No sé com m'ho prendré a la llarga, perquè encara no ho veig segur, tot i que sé que sí que ho és... Pensant una mica... Si tornes a complir la promesa no crec que pateixi, però si no és així...

I ja que, en part, he tornat a rememorar fets del passat per escrit, he de dir que també tornen al present amb fets... Perquè passi el que passi, visquem el que visquem, el passat tristament sempre torna. Tornen els sentiments, les pors, les sensacions, el mal... Ja ho diu Roger Mas: "les coses no es canvien com els canals de televisió"...


Però en conclusió, passi el que passi, vengui el que vengui, continuarem avançant, sense aturar-nos. I somiarem, somiarem per sobreviure, sent aquesta potser l'única manera de viure.