diumenge, 1 de maig del 2011

Fàstic


Fàstic.
Moments d'enyorança
de la mort.

Minuts
que s'escolen en el silenci
que ja no existeix,
ofegada per la teua pròpia
merda.

Vides,
existències
dependents
que lluiten
(contra tu)
per compartir
la vida
que t'han donat.

Paraules
que no s'escolten.
Conseqüències
absurdes
per no entendre les
causes
senzilles.

Orelles
per comprendre
o per ignorar.

Jo
tancaré els ulls.
Em taparé la boca,
el nas,
les
orelles.

Sense comprendre,
per ignorar.

Fàstic.
No vull implicar-me
en tot això.

Només tancar-me,
empresonar-me.
Escoltar música
sinistra,
escriure versos
sense rima
ni gràcia.

Oblidar tots els mals
però sobretot
oblidar què és
la felicitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada