A la foscor


Llum incerta que no vull veure.
Dies i nits per tancar la porta al món
i endinsar-me
en la por.

Segons.
Minuts.
Hores.
Setmanes...

Què importa el temps quan tenim una eternitat
per morir?
Per deixar de sentir?

Obr la boca
i escup cadàvers de somnis
podrits,
adormits...

Tanc els ulls
i el que veig és més real
que no pas els colors de l'espai.
La foscor és meua,
i no la vull compartir.

Hi ha un silenci
sepulcral
que anuncia
el que avui serà demà:
l'oblit
en la solitud
d'aquest immens laberint...