Quin pensament més trist, més amarg, més impotent... Quina reflexió més gran he fet ara, mesos després, de les coses que han passat. Si hi hagués caigut abans...
Les coses varen ser com volia que fossin, aquella utopia que semblava que mai no arribaria existí, i jo, ingènua, vaig deixar passar l'oportunitat. Per innocència, per inconsciència o per ignorància.
Estúpida! Hauries pogut tenir allò que volies!
I creient que no tenia res, vaig deixar passar el temps, que s'emportà allò que hauria pogut ser i que ara, per ser massa tard, ja no esdevendrà mai.
Una evidència invisible per a mi...
Mai.
dilluns, 31 de maig del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
dijous, 27 de maig del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
dimarts, 25 de maig del 2010
He intentat escriure aquesta història moltes vegades, i de moltes maneres diferents. He imaginat situacions irreals, sentiments mutus i utòpics finals. He somiat en aquelles històries, provant d'evadir-me de la realitat i sense adonar-me que la història era sempre la mateixa però amb forma diferent.
He volgut fer poesia, de la fàcil i barata. Creia que així em sentiria millor, o com a mínim, del dolor en trauria alguna cosa útil. He escrit desenes de versos autobiogràfics planyent tot allò que, per molt de temps que hagi passat, encara no ha succeït.
He llegit. He escoltat cançons. He despert. He pensat.
Tenc idees.
I malgrat tot, ja fa molt de temps que no em surten les paraules...
Per això he arribat a la conclusió de que és millor dir les coses com són, sense embullar-me. Vull escriure, per una vegada, la meua història. La certa, la vertadera. Amb totes les pors i els fracassos.
No sé, però, com començaré, ni si ho faré mai. En aquest moment, ho dubt. Però volia deixar constància escrita d'aquesta idea i de la raó del meu silenci.
Tornaré.
He volgut fer poesia, de la fàcil i barata. Creia que així em sentiria millor, o com a mínim, del dolor en trauria alguna cosa útil. He escrit desenes de versos autobiogràfics planyent tot allò que, per molt de temps que hagi passat, encara no ha succeït.
He llegit. He escoltat cançons. He despert. He pensat.
Tenc idees.
I malgrat tot, ja fa molt de temps que no em surten les paraules...
Per això he arribat a la conclusió de que és millor dir les coses com són, sense embullar-me. Vull escriure, per una vegada, la meua història. La certa, la vertadera. Amb totes les pors i els fracassos.
No sé, però, com començaré, ni si ho faré mai. En aquest moment, ho dubt. Però volia deixar constància escrita d'aquesta idea i de la raó del meu silenci.
Tornaré.
Si pogués...
Si pogués escriure sobre paper totes les coses que pens... Totes les grans reflexions que faig, que es perden en l'oblid de la memòria...
Si pogués fer alguna cosa per canviar aquest estrany sentiment d'incertesa i por a l'esdevenir...
Si pogués dir-te, no sé com, tot el que sent...
Si pogués...
Voler.
Poder?
Si pogués escriure sobre paper totes les coses que pens... Totes les grans reflexions que faig, que es perden en l'oblid de la memòria...
Si pogués fer alguna cosa per canviar aquest estrany sentiment d'incertesa i por a l'esdevenir...
Si pogués dir-te, no sé com, tot el que sent...
Si pogués...
Voler.
Poder?
dimarts, 18 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)