diumenge, 22 de maig del 2011

...a la decepció


On seguirà, ara, tot això?
Potser érem massa joves,
massa ingenus.

Teníem les ganes de viure,
de canvair el món.
Ens consideràrem capaços de fer-ho tot,
de lluitar
i de conquerir la lluna,
la llibertat,
la utopia
junts.

Innocència juvenil,
força per cridar,
per resistir,
per lluitar,
per inventar
un nou futur
que mai no arribarà.

Perquè la força s'esvaeix
amb el vent,
amb l'aire en moviment
de la institució,
la burocràcia,
el poder?

No tenim res.
El futur es perd,
s'endinsa mar endins
a un lloc on no sabem si
mai
el tornarem a trobar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada