És primavera.
A poc a poc
la solitud,
la tristesa,
la por,
la mort
han fugit.
Ara només resta
el buit,
la calma,
el temps per esperar...
Esperar què?
Esperar el demà.
Esperar l'avui.
Esperar.
I viure?
Viure no és esperar.
La vida... La vida serà.
Ara és vida en potència.
Esperar.
Demà ho serà en acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada