dilluns, 8 de novembre del 2010

DELIRIS DE TARDOR

Poemes de butxaca

IV
He vist nous brins,
d'herba,
néixer.
Velles emocions surten de la presó
del record.
Les gotes cauen lentament,
escampant la màgica substància
a l'infinit.

IX
Trenquem la poesia!
La mètrica,
la rima,
la forma.
Adéu forçades metàfores!
Arriba la llum,
el foc
del sentiment.
Diversió i amor,
amor per les paraules
improvisades.

XV
Embruixa el llapis,
adorm la raó.
Però mai,
mai,
em deixis sense escriure,
sense estimar.



"El primer que s'ha de fer per sortir del pou és deixar de cavar"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada