dijous, 29 d’abril del 2010

Obres els ulls. Tot és fosc. On ets? No pots reconèixer res. Estàs perdut?

No.

No. La teua visió comença a avesar-se al nou estat. Una tènue llum que ve de Déu-sap-on et permet distingir a poc a poc la blancor de les quatre parets que t'envolten. Tot comença a fer-se una mica més clar quan, de sobte, el teu nas reconeix una olor.

Aquella olor.

Aquella olor t'és familiar, l'has sentida altres vegades, i tanmateix en aquest moment et seria impossible d'endevinar què és. Romaní? Arena? Paper? Terra humida?

No.

No és res d'això. El nom de l'olor que sents es diu nostàlgia. Per allò que visqueres, i per allò que la vida i les seues circumstàncies et prengueren. Pels records i pels somnis mai complerts.

Penses.

Penses en la teua curta existència, i no pots evitar preguntar-te quins fets t'han portat fins el lloc on et trobes. Busques alguna raó que expliqui qui ets.

Qui ets?

Qui ets? No ho saps ni tu. Com cercar respostes a preguntes òrfenes? T'envaeix un punyent silenci...

Silenci.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Hauria d'escoltar més o senzillament deixar-me portar per mi mateixa?

dimecres, 21 d’abril del 2010

Ens passam la vida buscant excuses per a no complir els nostres somnis... Raons absurdes amb les que poguem defendre'ns dels canvis, que són allò que anhelam...

dijous, 15 d’abril del 2010

Tornar

Perquè sempre, passi el temps que passi, hom ha de tornar. I tornar poden ser moltes coses, i cada persona pot trobar un significat diferent en la seua TORNADA.

Per a mi, què és tornar?
Tornar és, en primer lloc, assumir la realitat. Saber que no tenc altra sortida. Que ho he de fer. Tornar és, en aquest cas, fer allò que està determinat per a mi. Tothom sap que tornaré, i jo, per no desobeir la fortuna, torn.
Tanmateix, no és d'això del que vull parlar... Perquè tornar vol dir enfrontar-me amb la realitat i lluitar pels meus somnis. En altres paraules, tornar vol dir lluitar contra mi mateixa, lluitar perquè jo no impedeixi aconseguir allò que vull. Perquè el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos. Som els únics capaços de triar el nostre destí, la nostra vida... No one can save us from ourselves, oi? Una cosa així. I per això, ara que he tornat, m'he de salvar de mi mateixa.



Només per por

Només per por ens perdem.
Només per por...
Podríem ser-ho tot,
i no som res.

Només per por volam
sense aixecar-nos...
Voldríem veure el món
i no estimbar-nos.

Només per por t'estim,
però és tot fosc...
Ja no trob la claror
si no ets amb mi.