Ha passat molt de temps des de la darrera vegada que vaig escriure aquí, i més en passarà, pens, fins que hi torni. M'agrada escriure en un lloc privat, on tenc la certesa de que ningú ningú no ho llegirà...

Què ha passat en tot aquest temps? Primerament, que m'he desenganyat. Oblidar-lo? No, mai. Impossible. En un principi, quan evocava la seua imatge en la soledat de les tardes a Sant Llorenç començava a témer que encara seguís al meu cor... A poc a poc es va anar fent evident, i ja no vaig poder-ho amagar més. Bé, amagar-ho sí, però no a mi mateixa.

I he fet cap progrés? No... Si bé ara tenc esperança, sé que tanmateix no hi ha res a dir, com sempre...

L'escriptura malament. No sé què em passa. Vull escriure però no puc.

"Vull entendre-ho però no puc..."