Ja sé que em repeteix una i una altra vegada, però... El passat sempre torna.
El passat es fa present a partir de nosaltres mateixos, de les persones que som. Si no canviam, tot segueix igual, actuam de la mateixa manera, i sense adonar-nos-en, acabam fent mal a altres persones...
...O ens acaben fent mal a nosaltres.
Sigui com sigui, les víctimes creixem i canviam, i aprenem a prendre'ns la vida d'una altra manera... Ens acostumam a pensar en els errors que hem comès en el passat, i ens preparam per quan les mateixes situacions se'ns tornin a presentar... I encara que tornem a caure, i torni a ser el mateix sempre, ja sabem què pensar, què dir, com sentir-nos i com seguir endavant.
dijous, 17 de desembre del 2009
dimarts, 15 de desembre del 2009
Tanca la porta.
Quan et sentis petita.
Quan no el vulguis veure.
Quan no el vulguis escoltar.
Quan vulguis fugir.
Quan no et trobis.
Quan oblidis el teu nom.
Quan no puguis oblidar el seu.
Tanca la porta.
Tanca la porta per alliberar-te.
No restis empresonada en el teu cor.
Surt.
Tanca la porta i deixa-ho tot.
Tanca la porta.
Tanca la porta per descobrir nous mons.
Per conèixer noves cares...
Tanc la porta.
Només veig una habitació petita i buida.
Apareix una finestra.
Es fa gran.
Nous horitzons apareixen davant els meus ulls.
Els vull conèixer...
...Però la porta s'obre i apareix ell.
Surt, t'estim, però no et vull veure!
Tanc la porta.
Amb pany i clau.
L'horitzó ha desaparegut.
A poc a poc es torna a dibuixar.
Les meues cames em porten a la finestra...
...Però és només un quadre en la trista paret.
Vull nous horitzons.
Vull nous horitzons lluny d'ell.
Quan et sentis petita.
Quan no el vulguis veure.
Quan no el vulguis escoltar.
Quan vulguis fugir.
Quan no et trobis.
Quan oblidis el teu nom.
Quan no puguis oblidar el seu.
Tanca la porta.
Tanca la porta per alliberar-te.
No restis empresonada en el teu cor.
Surt.
Tanca la porta i deixa-ho tot.
Tanca la porta.
Tanca la porta per descobrir nous mons.
Per conèixer noves cares...
Tanc la porta.
Només veig una habitació petita i buida.
Apareix una finestra.
Es fa gran.
Nous horitzons apareixen davant els meus ulls.
Els vull conèixer...
...Però la porta s'obre i apareix ell.
Surt, t'estim, però no et vull veure!
Tanc la porta.
Amb pany i clau.
L'horitzó ha desaparegut.
A poc a poc es torna a dibuixar.
Les meues cames em porten a la finestra...
...Però és només un quadre en la trista paret.
Vull nous horitzons.
Vull nous horitzons lluny d'ell.
dilluns, 14 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
dijous, 10 de desembre del 2009
diumenge, 6 de desembre del 2009
divendres, 4 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)