dimecres, 3 de març del 2010

I qui sap on ens portaran els llargs camins de les nostres existències? Incitats a seguir pels nostres desitjos, moltes vegades ens trobarem immersos dins boscs de pors, però ens en sortirem, ja sigui agafant dreceres d'impulsos o carreranys de paraules no dites que ens faran el camí més feixuc...
Qui sap on ens portaran aquells llargs camins? Endevinar on fonyarem en la propera passa que facem és impossible, i no podem deixar-nos espantar per la incertesa d'un futur desconegut. No patiguem pel futur, ja arribarà! I encara que sembli mentida, tendrem prou temps per pensar-hi i (no) penedir-nos de tot allò que hem fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada