dimarts, 15 de desembre del 2009

Tanca la porta.
Quan et sentis petita.
Quan no el vulguis veure.
Quan no el vulguis escoltar.
Quan vulguis fugir.
Quan no et trobis.
Quan oblidis el teu nom.
Quan no puguis oblidar el seu.

Tanca la porta.
Tanca la porta per alliberar-te.
No restis empresonada en el teu cor.
Surt.
Tanca la porta i deixa-ho tot.

Tanca la porta.
Tanca la porta per descobrir nous mons.
Per conèixer noves cares...



Tanc la porta.
Només veig una habitació petita i buida.
Apareix una finestra.
Es fa gran.
Nous horitzons apareixen davant els meus ulls.
Els vull conèixer...
...Però la porta s'obre i apareix ell.
Surt, t'estim, però no et vull veure!
Tanc la porta.
Amb pany i clau.
L'horitzó ha desaparegut.
A poc a poc es torna a dibuixar.
Les meues cames em porten a la finestra...
...Però és només un quadre en la trista paret.

Vull nous horitzons.
Vull nous horitzons lluny d'ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada